Vam arribar amb temps de preparar, aparcar a prop i veure la duatló infantil que, per cert, va ser genial: veure marrecs que no aixecaven un pam de terra, sobre la bici amb rodetes i el casc preparats per fer una duatló es una cosa com a mínim curiosa.
Els problemes van arribar despres, al veure que hi havia algun problema amb el canvi de plat; i no s'em va acudir res millor que intentar arreglar-ho... així al cap d'una horeta i bastants renecs més tard, i despres de trovar-me amb els cargolets, el cable del desviador a les mans desmuntat, i mes histories mecàniques, vaig decidir no arriscar-me i fixar el canvi, que vig descobrir que es feia apretant un altre cargolet: en definitiva em veia deixant la bici a boxes a el plat gran fixe.
La carrera va començar com esperava: lenta degut a la falta d'entrenament de carrera, de fet em trobava allà gràcies al Santi, ja que jo potser no m'hagues apuntat al veure com tenia la cama un parell de setmanes abans. Així que content de que sortis a 4:14 el km. No puc correr mes, ara. La bici, doncs dura, durissima: plat gran i per tant cap descans possible o a tope baixant i en pla o de peu pujant a ritme, ja que si em frenaba una mica podia acabar al terra. Un bon treball de cames, encara que els genolls es van queixar una mica. Estava be veure les cares i escoltar alguns comentaris sobre com anava i tambe sobre el soroll de la cadena completament creuada per anar a buscar el pinyó més gran... el dubte era ara, un cop a dalt de tot, si podria còrrer o no. Deixo la bici i intento correr un mica: no se com anava, pero veient la mitja de la segona carrera debia anar cap enrera, al final 4:40 el km. Dues pedres en comptes de cames. La bici va sortir a 32,76 km/h, gens malament amb el perfil que te la cursa, i el temps total 1:59:22. Sota les dues hores i retallant 15 minuts d'ara fa un any. Per cert, el dia que em va començar a entrenar l'Hector.
a la foto els tres que vam còrrer diumenge: Nil, Santi i jo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario