RODATGE DE REFLEXIÓ.

Dia d'entrenament perfecte. Sortida a les 7:35 de casa, primera trobada amb l'Hector, i ens hem trovat despres amb el Jaume i el Francisco, ruta cap a la N-II, rodatge pla. Inici tranquil a uns 28 a 32 km/h, anavem parlant uns amb els altresfins que per acoplar-me una estoneta he fet un demarratge.. jeje m'he posat a uns 37 km/h al veure que venia en Jaume he afluixat, ja estava amb les cames calentes, i m'ha anat molt be que l'Hector i el Francisco no vinguessin. El comentari que m'ha fet l'Hector en aquell moment m'ha fet pensar: "com tornis a fer-ho et fico un pal a les rodes..." no, aquest no era... " això es com una marató". Aqui alguna cosa ha canviat, si estigues disposat a patir la quarta part avui del que vaig patir a la marató, es a dir, si a la marato ens diguessin que podem descansar ( deixar de donar als pedals o correr) de tant en tant, aquesta seria molt mes fàcil. Ja ho tenim: intenare patir a la bici tant com si estigues corrent. Aqui també han vingut al cap pensaments que es van quedar a mitges el dia de la Marató... pensaments sobre el patiment, l'esforç i allò que volem aconseguir, el benefici instantani o l'inversió en felicitat.
Si, en aquest punt de la sortida en bici ja estavem tots una mica callats, en compania de nosaltres mateixos i els nostres problemes, les decisions a prendre... entre respiracions forçades i apretant les cames. Moments de ràbia i et poses de peu baixes pinyo i apretes per arribar a dalt, i això t'ajuda a treure l'adrenalina que utilitzaras per quedar-te mes tard relaxat. I penso ara si es pot ser bon esportista, parlant no dels que ho fem cm diversió sino dels esportistes d'elit, i tenir-ho tot. Sembla que aquests moments de ràbia no continguda son els que ens fan apretar les dents i sortir a tota hòstia, com ho fan els futbolistes que busquen la seva primera lliga o els ciclistes que han de guanyar la seva primera etapa, i que ja no fan aquells que ho han aconseguit tot. Com aquella frase que tant m'agrada d'un bluesman que deia que " no es pot tocar blues i viatjar en limusina", necessitem lluitar contra alguna cosa. De vegades el problema es saber de quin bàndol lluites, quin es l'objectiu... que estem buscant...
Consideracions filosofiques que em fan veure que això d'estar fent alguna cosa sol durant 3 o 4 hores te mes de meditació que d'esforç, i lo fotut es que està bé... no vull ni pensar el que ha de ser estar unes 10 hores fent un Ironman si nomes amb un entrenament em surt aquest "rollo".
La tornada a estat molt be, Carlos que ha estat amb nosaltres quasi tota la sortida ha marxat sense que m'adones (sempre em passa el mateix), hem agafat un ritme mes fort que a l'anada, amb la locomotora Jaume sempre al davant, l'Hector darrere conservant energies per la mitja marató de Valls del dia seguent i el Francisco, un maratonià de 13 anys d'experiencia aguantava com tots sense mes problemes que els mecànics d'un desviador mal ajustat.
Una sortida molt maca que espero repetim, amb els piques i engruixant el numero de ciclistes a mesura que passavem gent, amb tallat o sense a la meitat, pero apretant les dents.

Resum i dades:

Ruta: BCN- NII- MATARO- ST POL- ST. CEBRIA- ST. ISCLE- ARENYS DE M.- ST. VICENÇ DE M.- ST. ANDREU DE LLAVANERES-MATARO- BCN.

Distancia: uns 110 km.
Durada: 220' ( 3h 40')
V mitja: 28,63 km/h
V max.: 56, 5 km/h
Fcc: 139 mitja / 171 max.
3111 kcal.