Resum setmana 13.

Setmana molt bona per l'entrenament de la bici amb dues sortides llargues, dolenta per l'aigua ja que nomes he fet tres sessions d'aigua, i molt dolenta per la carrera encara que aixo si ha estat premeditat per veure si desapareixen les molesties de la cama dreta.
El resum setmanal queda de la seguent manera:

7 sessions i 11 hores i 30 minuts d'entrenament.

distancies:

SW: 4.200 m
B: 195 km.
R: 11.5 km.

Podriem dir que ha estat una setmana de descans.

kilometratge acumulat aquesta temporadaa setmana 13 i equivalencies amb l'any passat:

SW: 41,100 m. eq. setmana 16
B: 863,00 km. eq. setmana 21
R: 783,50 km. eq. setmana 30


Enhorabona a Marcos pels 49' del Cross de Can Carelleu, i al Santi per la Duatló de Banyoles... jo segueixo estalviant desgast d'articulacions per la temporada de Triatló.

RODATGE DE REFLEXIÓ.

Dia d'entrenament perfecte. Sortida a les 7:35 de casa, primera trobada amb l'Hector, i ens hem trovat despres amb el Jaume i el Francisco, ruta cap a la N-II, rodatge pla. Inici tranquil a uns 28 a 32 km/h, anavem parlant uns amb els altresfins que per acoplar-me una estoneta he fet un demarratge.. jeje m'he posat a uns 37 km/h al veure que venia en Jaume he afluixat, ja estava amb les cames calentes, i m'ha anat molt be que l'Hector i el Francisco no vinguessin. El comentari que m'ha fet l'Hector en aquell moment m'ha fet pensar: "com tornis a fer-ho et fico un pal a les rodes..." no, aquest no era... " això es com una marató". Aqui alguna cosa ha canviat, si estigues disposat a patir la quarta part avui del que vaig patir a la marató, es a dir, si a la marato ens diguessin que podem descansar ( deixar de donar als pedals o correr) de tant en tant, aquesta seria molt mes fàcil. Ja ho tenim: intenare patir a la bici tant com si estigues corrent. Aqui també han vingut al cap pensaments que es van quedar a mitges el dia de la Marató... pensaments sobre el patiment, l'esforç i allò que volem aconseguir, el benefici instantani o l'inversió en felicitat.
Si, en aquest punt de la sortida en bici ja estavem tots una mica callats, en compania de nosaltres mateixos i els nostres problemes, les decisions a prendre... entre respiracions forçades i apretant les cames. Moments de ràbia i et poses de peu baixes pinyo i apretes per arribar a dalt, i això t'ajuda a treure l'adrenalina que utilitzaras per quedar-te mes tard relaxat. I penso ara si es pot ser bon esportista, parlant no dels que ho fem cm diversió sino dels esportistes d'elit, i tenir-ho tot. Sembla que aquests moments de ràbia no continguda son els que ens fan apretar les dents i sortir a tota hòstia, com ho fan els futbolistes que busquen la seva primera lliga o els ciclistes que han de guanyar la seva primera etapa, i que ja no fan aquells que ho han aconseguit tot. Com aquella frase que tant m'agrada d'un bluesman que deia que " no es pot tocar blues i viatjar en limusina", necessitem lluitar contra alguna cosa. De vegades el problema es saber de quin bàndol lluites, quin es l'objectiu... que estem buscant...
Consideracions filosofiques que em fan veure que això d'estar fent alguna cosa sol durant 3 o 4 hores te mes de meditació que d'esforç, i lo fotut es que està bé... no vull ni pensar el que ha de ser estar unes 10 hores fent un Ironman si nomes amb un entrenament em surt aquest "rollo".
La tornada a estat molt be, Carlos que ha estat amb nosaltres quasi tota la sortida ha marxat sense que m'adones (sempre em passa el mateix), hem agafat un ritme mes fort que a l'anada, amb la locomotora Jaume sempre al davant, l'Hector darrere conservant energies per la mitja marató de Valls del dia seguent i el Francisco, un maratonià de 13 anys d'experiencia aguantava com tots sense mes problemes que els mecànics d'un desviador mal ajustat.
Una sortida molt maca que espero repetim, amb els piques i engruixant el numero de ciclistes a mesura que passavem gent, amb tallat o sense a la meitat, pero apretant les dents.

Resum i dades:

Ruta: BCN- NII- MATARO- ST POL- ST. CEBRIA- ST. ISCLE- ARENYS DE M.- ST. VICENÇ DE M.- ST. ANDREU DE LLAVANERES-MATARO- BCN.

Distancia: uns 110 km.
Durada: 220' ( 3h 40')
V mitja: 28,63 km/h
V max.: 56, 5 km/h
Fcc: 139 mitja / 171 max.
3111 kcal.

DIA NET

Avui es un d'aquells dies pels que no dones ni un duro i poc a poc tot va canviant. Despres del mig exit d'ahir: aconseguir correr durant 50' sense haver de parar. Be: en principi no sabiem si quedar ja que tocava sortir de Gualba i les prediccions meteorologiques auguraven baixes temperatures, vent i pluja o neu. A les vuit del mati ja hi erem el Marcos i jo i esperavem el Santi. Arriba i comencem a rodar amb molt fred: uns 3ºC, i ganes. El dia s'havia aixecat net, pero no net i ja està... un net de ulleres noves, d'haver-se endut tot lo que hi podia haver en suspensió a l'aire. Ni deu a la carretera, quatre nuvols de coto perfectes i el Turó de l'home blanc, enfarinat per la pedra i la neu dels dos dies anteriors. En principi no haviem de còrrer massa, i ens hem agafat la carretera d'Hostalric a uns 30 a 35 km/h amb un vent de cara que ja no ens deixaria fins arribar al poble de Cassà de la Selva. Aquesta ruta es molt agraïda ja que sui be sembla plana està plena de tobogans que no et deixen ni aborrir-te ni relaxar les cames. La cagada del dia ha estat al veure que sense saber com ni perque, i seguint al Santi, o millor dit a sl tio que va a sobre de les cames del Santi... ens hem ficat a la N-II i en un moment indicava que haviem entrat a l'autovia. Es clar, hem hagut de correr per sortir d'allà. Apretem i a un ritme d'uns 40 km/h sortim a la primera sortida. Total que voliem anar a Girona i hem acavat a Cassa, hem fet mes o menys els mateixos kms. i hem vist mòn. A aquesta sortida he provat, fer mes canvis de pinyó, anar a freqüencies mes altes, despres fer tot el contrari: rampes de pujada amb plat i pinyo petit, i la conclusió es que em falten molts quilometres i, encara que algu digui que per la bici no cal tecnica, si la cagues en aquestes coses les cames se't trenquen. Així despres d'algun comentari del Marcos he canviat i intentat anar sempre amb la maxima cadència posible i el panorama ha canviat, no es perd tanta velocitat, encara que a nivell de sensació si, i es mantenen molt mes les energies i les cames.
Al final de tot la rampa matadora de Royal despres dels interminables 6 kms. de recta entre Hostalric i Gualba, i cap a casa.

Resum:

ahir:
51', 144 mitja i 167 ppm max., 10 km., ritme mig 4:48, V. max. 3:42 min/km.
costa de creure despres de nomes 3 setmanes de la marató... espero no estar lesionat.

Avui:
durada: 3h 33'
ppm:124 mitja i 157 maxima.
distancia: 88,4 km.
velocitat mitja: molt baixa pel recorregut que es, pero comptant aturades i tot 25,7 km/h.
velocitat maxima: 55, 6 km/h
desnivell acumulat : 510 metres.
kcal: 2462
esmorzar de despres: torrades i empanada gallega de berberechos.... con cerveza claro.
etc...
etc...

Una sortida molt maca!!!! en un dia molt net.

Segona sortida en bici

Sortida a primera hora del mati cap a Rubi per fer la segona sortida que en principi havia de ser plana i llarga. La intencio eren 3 hores i uns 100 km. La primera sorpresa es que no hi havia ningu al punt de trobada i hem sortit nomes el Santi i jo. Tirem cap a Sant cugat, intentem agafar l'Arrabassada i ens equivoquem prenent la carretera de Vallvidrera, a l'intentar corregir l'error l'hem cagat i ens ens fotut en una successio de pujades, amb alguna paret que altra, i baixades. Despres de deixar-nos les cames i 6 km de patiment massa matiner arribem a l'Arrabassada. Pujem a bon ritme probant de pedalar rodo i estalviar energia... es nota moltissim i s'arriba a accelerar fins a 3 km/h en pujades dures... continuarem aprenent.
Tibidabo, baixada cap a Barcelona i encarem cap a la carretera de la Roca. Bon ritme entre 30 i 38 km/h i girem cap a Mollet. A l'arribar a Mollet la sorpresa a estat veure un edifici en el que vaig estar treballant fa... 16 anys!!!! i que malauradament no esta envellint be. Busquem la carretera de Gallecs gairebe no la trobo... fa massa que no passava per aquests llocs, Palau de Pl., i direccio Sabadell tornem a fer pujades i baixades que no s'acabaven mai. M'he trobat prou be, amb les cames millor que la setmana passada i potser una mica de falta d'entrenament amb les cadencies altes en les pujades aixi com amb posar-me de peu. De totes formes hem arribat molt be a Sabadell. Agafem direccio St. Quirze i dues pujades mantingudes i dures mes tard i despres de 70 km. finalitzem la sortideta amb un parell d'esprints on a part de cascar-me el canell he agafat els 50 km/h en pla... i si vull correr mes haurem d'anar decidint quina socia de dues rodes contractem.

Dades:
durada: 3 h 08'
ppm: 130 mitja i 160 max.
distancia: 70 km.
V mitja: 23,8 km/h
V max. 59,6 km/h
Desnivell acumulat: 885 m.
kcal: 2377

RECUPERAT.... O AIXO SEMBLA.

Setmana de tornada als entrenaments regulars, amb mes aigua i bici i amb bones sensacions a les cames si be no estic recuperat.
Divendres passat BP i diumenge retrovament amb la bici i la colla de Rubi: sortida de 75 km fent l'Ordal desde Rubi i anant cap a Sant Sadurni, Gelida i Martorell. Una sortida molt maca amb poc transit amb molt desnivell al principi i mes plana al final. A nivell cardiovascular em vaig trobar molt be pero les cames no s'enrecordaven de la bici. Vaig patir una mica a la tornada per una falta d'atencio vaig perdre el grup i va costar agafar-los. No va estar malament per ser la segona sortida despres de la marato. Aquesta setmana de moment retrobament amb la piscina i entrenaments de 1100, 2100 i avui 2000 metres a ña piscina de Sant Celoni, amb bones sensacions i bons temps. La carrera es mes footing que running pero es tracta de recuperar-se: tirades de fins a 40' i a ritmes lents. Avui sembla que els dolors s'han quedat en molesties... aixo comenca a arrencar.

I SEGUIM DE REBAIXES

Petit resum d'aquesta setmana: dilluns represa amb l'aigua de 1700m. amb unes series de 50 m. entre 1:45 i 1:55, lent pero no massa per a mi, així que vol dir que el que tenia no l'he perdut del tot; dimarts spinning a tope 45' de molta canya pujant fins a 170 ppm, i per la tarda rodatge suau amb el Marcos de uns 30', dimecres en blanc forçós per la feina: presentació d'un projecte enorme a Esplugues.... i avui fisio: maltractament fisic i psiquic, sobre tot entre l'abductor, el quadriceps i el peptini; a la tarda rodatge molt i molt suau de 35' amb 5' finals a 3:50 min/km per cascar-me les cames una miqueta més... demà espero poder aixecar-me d'hora i fer 2000m. d'aigua i una sessió de BP, esperant la tiradeta de 3-4 hores de bici el cap de setmana.

CAP DE SETMANA DE DESCANS

Aqui estan les quatre últimes candidates: Argon 18, Cube, Cannondale i Specialized... totes amb ultegra excepte la Cannondle, carbono, rodes normals, cabra... ja veurem! Són molt diferents però basicament polivalents: de tri pero amb geometria entre crono i carretera, la més polivalent es la Cube i la mes especifica per llarga distància la Specialized Transition, la Cannondale es potser la més adient però la més lletga i per tant la Argon E112 té molts números pero massa cantona... sembla que s'ha de saber muntar molt bé!!!

Bé canviant de terç entrenaments: divendres gimnàs: bodypump (poc pes i moltes repeticions), dissabte carrera truncada pel mal de cames i en 50' vaig fer 8 km, total un desastre. Cal tenir en compte que es el primer dia que corria des de diumenge: la marató m'ha deixat secueles i potser havia d'haver sortit a correr abans i menys temps. Demà veurem si es un tema important però l'atac als 40' a la cursa de bombers comença a esvair-se. Avui retrovament amb la bici: 50 km desde casa cap a Cerdanyola pel forat del vent, Sant Cugat, Rubí i tornada per l'Arrabassada. M'he trobat molt bé, he baixat els temps parcials dels entrenaments de l'any passat i m'ha cremat bastant les camens, i per tant, la lectura es que de fons cardivascular anem bé pero falten molts i molts quilómetres a sobre de la bici... Total setmanal: xifres de relax: 1700 m. SW, 8 km R i 70 km B. Ja anirem pujant!

DESCANS

... ja gairebé no m'enrecordo, i aquesta setmaneta molt ha estat suau, de recuperació i cura: dilluns 200 m SW, sauna, hidromassatge, bany de vapor...jeje!! Dimarts 500 m. SW i mas de lo mismo, dimecres 1000 m. SW molt tranquis i avui una miqueta d'exercici 45' de spinning. Demà surto a còrrer i ara el problema es ¿quina serà la propera carrera? Seguirem pensant...

The day after

Fotos de la carrera al km 38, i a l'arribada amb Olga i Nil i amb dos cracks: l'Encarna i l'Hèctor.

El dia desprès, un dia d'oposats: dolor de cames, esquena, cervicals... el cos es queixa, pero alhora es un dia d'orgull, de satisfacció, poques vegades abans havia dit a tanta gent que volia fer una cosa important per mi i per que es sabés i sentir-me recolçat. Les conseqüencies han arribat entre avui i ahir, i des d'aquí us vull donar les gràcies ( als qui ho llegiu ) encara que ja us les he donat de paraula.
A Marcos por estar ahi apoyando, entrenos juntos, conversaciones, motivaciones comunes por fin!!! adelante con los duatlones!!! A todos los compañeros de entrenos: Santi y Xavi por empujarnos mutuamente cada dia, a las máquinas del Europolis: Miquel, Didac, David y Toni. Gràcies Hèctor, de veritat, per tots els teus consells, trucades, per l'interés... es nota que ho vius i es per això que contagies les ganes. I gràcies a tots els que us heu interessat per aquesta prova: a tota la family també a Ricard, Almudena, Sanchez i Mari per ser-hi ahir, i a tots els que hi hereu sense venir: Minche, Jordi, Gise, Joan, Xavier, Pablo... collons quanta gent!!!! I sobretot a tu que m'has ajudat com ningú ho podria haver fet: absencies, horaris, menjars, companyia i més coses que no cal dir... gracias OL!!!!
Gràcies a tots i com us he dit a la majoria, l'any que ve m'agradaria que també hi fossiu vosaltres...
Salut i endavant amb els vostres somnis !!!

OBJECTIU ACONSEGUIT!!!!!!!!!!!!!! 3:28:40

Dia rodó, perfecte, genial, no podia haver anat millor... però això no s'explica corrent, ja he corregut prou avui. La crònica aquesta nit o bé demà...

Bé la història inmediata comença ahir a la nit, m'en vaig a dormir a les 22:30 i no ho aconsegueixo fins les 2:00... Tres hores i mitja en el que vaig haver de treure el millor autocontrol gracies a l'ajuda del Nil. En aquestes tres hores llargues vaig escapolir els pensaments sobre la Marató en quatre ocasions i vaig aconseguir dormir, a la última ja va ser impossible... cap allà quarts d'una. Va ser impossible: va venir tot al cap, les pors a les lesions, pujar massa de pulsacions i haver de baixar el ritme per sota del que esperava, si la roba seria comoda i hauria fet una bona elecció ( no estic acostumat a portar pantalons amples per còrrer), si prendria prou gels per que no m'agafés cap pájara, o bé si podria prendre massa i agafar-me un mal de panxa com ja ha passat en altres ocassions... com aniria l'esmorzar per que, es clar, que si esmorzes molt et pot passar factura i si et quedes curt notes aquella sensació de buit... segur que em deixo coses per que el mes important es la por a allò que no has fet mai i que no saps com reaccionarà el teu cos o el teu cap.

Sense saber com ni perque ja he sentit un bip que indicava que tots els meus dubtes estaven a punt de resoldre's. Un bip que ha sonat massa tard ja que el vaig retrassar dos cops durant la vetlla de la nit. Comença el ball: áigua amb vitamines, aigua amb vitamina C, aigua amb antioxidants, café, torrades amb pernil i formatge i mantega i melmelada i yogur i plàtan i powerade. Em carrego al màxim de tot el que em farà falta, despres bé el torn de desempallegar-se del que farà nosa... Més endavant roba, dorsal, vaselina, crema per la cama tocada, afaitat, chip, dorsal, motxilla i per acavar el toc final: el segon café. Truca el Santi quan ja haviem de estar a la Plaça Espanya, amb l'Hèctor i, per tant, farem tard.

Un cop allà es viu un ambient que nomès he vist a les curses importants, potser aquesta més. Molta gent de fòra, es respira molt nivell i es que, per enfrontar-se a 42 km s'ha de tenir alguna cosa especial: no ho dic per mi que començo ara sino per aquella gent que es veu que porta el Marató a la sang. No importa la marca ni com s'acava, no hi ha dolor, es tracta de fer-la.

Trobo l'Hector i escalfem amb ell i l'Enric, el Josep Maria, veiem el Didac, el David... penso que en un any he conegut molta gent entrenant i a les curses.

Ens despedim entrem al calaix blau amb el Santi i la primera sensació es que no era el meu lloc, veus a la gent que potser porta anys fent maratons que estaven al calaix seguent i jo em trobava allà, més ample, amb espai per escalfar i he pensat que hauria d'haver posat entre 3:30 i 4:00 hores.

Ens colem cap a la línia de sortida i ens comencem a moure: s'ha donat la sortida. El ritme que m'he impossat des de l'inici ha estat genial, suportable gairebé tota la cursa, molt més agraït que el ritme meu d'una mitja, encara que això ja no crec que sigui així a la propera. Els primers quilòmetres han caigut mólt fàcils entre 4:40 i 4:50 min/km, sobretot quan he deixat enrera la llebre de 3:30. Anava marcant el ritme proposat d'aproximadament 4:50 i amb molta paciencia ha arribat la primera visita: l'Olga i el David al km. 9, baixant el carrer Tarragona. Intentant pensar que nomes em quedaven 21 km d'escalfament. També esperava que el dolor de la cama dreta desaparegués ja. Si arribo a saber que m'acompanyaria fins a l'arribada psicologicament hagués estat molt més dur. Cap el km.15 m'esperava el Marcos amb la bici: suport logístic que diria l'Hector, encara que jo portava els gel a la goma de les triatlons. Fem conya durant una estona i tinc un buit fins arribar al km. 24 on un guiri m'ha pres la tirita que em volia posar als mugrons que ja començaven a coure. A aquestes alçades ja haviem anat de punta a punta de Barcelona passant per Diagonal, Catalunya, Passeig de Gràcia, Hospital de Sant Pau, Sagrada Familia... pero m'ha agradat el tram de Gran Via entre plça. de les Glòries i la Rambla Prim.

Però aquest tram agradable s'ha acabat quan arribem a Prim - Diagonal i veus un gran tram de serp, amb molta gent al costat teu i que et porten un 3 km. d'avantatge. Aguanto esperant, com he dit abans, que comenci la Marató (així m'he enganyat 3/4 parts de la cursa), es a dir el km. 30. Aquí li comento al Santi que mantinguem el ritme: anavem a uns 4:55 min/km fins el km. 37 i que després ja veurem. Diu que si pero que encara falten 7 km. Jo això no ho volia saber. La meva següent "parada" psicològica estava en el km. 35 on tornaria a veure a l'Olga i pensava que veuria també al Xavi, Ricard i l'Almudena. He apretat però he vist que anava sol, baixo una mica el ritme per fer, tal com haviem quedat la cursa entre el dos. Passem l'avinguda litoral volant, el Port Olímpic amb l'olor ( pudor) en aquells moments a calamars refregits, envoquem el Parc de la Ciutadella, on recordo l'entrenament més dur: amb l'Hèctor, el Josep Maria i l'Enric. Una mica més i ja es veu l'Arc de Triomf. Passarem per sota, penso que ens ho mereixem quan em reconec en una foto una samarreta... Ha vingut el Nil!!!!! estava malalt i ha pogut venir, em giro i en decimes de segons reconec al Paco, Toni, Rosa, continuo uns 300m. i uns crits em fan girar un alre cop: són el Ricard i l'Almudena, fem alguna conya mentres corren al costat.

Només queden 7 km., peso que ja està però a partir d'aqui sembla que les quilòmetres tinguin 1500 metres. Passem per Catalunya, Portal de l'Angel, Coac, plça. Catedral, Via Laietana, Carrer Ferran, Plaça Sant Jaume.... es absolutament emocionant estar acabant la Marató a casa teva, amb tanta gent empenyent augmento el ritme baixant per la Rambla, el Santi em diu que he apretat massa, baixo el ritme i agafem la gran putada: Avda. Paral.lel, pujada cap al final que es fa eterna si no fos per que es veu l'horrible monument de la plaça Espanya al final, torno a apretar però es que tinc moltes ganes d'arribar. Arribem a la plaça, em criden: veig al Toni, encaro Av. Maria Cristina i aquí les cames se m'en van soles en uns ultims metres triomfals, espero al Santi, mai l'havia vist tant trencat, entrem junts, ens felicitem, saludem i al cronometre electronic 3:29:40, el meu temps just un minut menys 3h 28' 40''.

Amb la medalla al pit, el plàtan a una mà i a l'altra un Powerade, penso que em mereixia estar en aquell calaix, el blau i sento un gran orgull, grandissim d'haver acabat, de ser maratonià... o potser per dir-se maratonià s'han de fer unes quantes?????? em sembla que aquesta es el cuc de la llarga distància, de les curses de resistència, això només el temps ho dirà.

Bona nit!

Ara si, ja està tot fet, només falta fer-la: entrenaments, dietes, roba, massatges, cures especials, vitamines, inscripcions, recollida de dorsal... ara nomès falta còrrer el 42,195 metres. Avui em sento descansat, amb les piles a tope, la cama no em fa mal ( encara que no he corregut) i el que es millor: tinc ganes de còrrer. Divendres ja en tenia i quan tocava només 30' de trote vaig fer el doble. Bé ara ja és història, espero estar demà amb les mateixes ganes d'avui i sobre tot enrecordar-me d'aqueste ganes quan arribin els moments durs i pensar que he trigat molts anys a pendre la sortida i que per tant ara recordo l'objectiu que m'ha portat fins aquí: còrrer la Marató, es a dir, acabar-la. I espero demà poder escriure les sensacions bones i dolentes, que m'hauran portat des del km 0 fins l'arribada. Me'n vaig a dormir! Bona nit!